Quantum Field

Espaldas mojadas

2005-12-08T11:20:00.000+01:00

Sobre la immigració il·legal de Mexicans als EUA i el president G.W. Bush:

G.W. Bush: Ens cal un programa de "treballadors convidats"(1) per fer les feines que els americans no volen fer

Emigrant al despatx oval: m'he esmunyit a través de la frontera per equilibrar el vostre pressupost, fer alguna cosa respecte l'escalfament global i explicar que ha passat realment amb l'Iraq.

(1)proposta de G.W. Bush de regulació de la immigració

Obscenitat per obscenitat

2005-12-05T11:23:00.000+01:00

Avui Vilaweb publica un article sobre un grup d'ateus de la Universitat de Texas que han organitzat una campanya anomenada Smut for Smut, que es pot traduir per Obscenitat per obscenitat, en la que proposen intercanviar un text religiós (bíblia, alcorà, etc.) entregant a canvi una revista pornogràfica, assimilant així ambdós tipus de texts a obscenitats.

Una provocació que ha tingut èxit, o al menys un cert ressò mediàtic, als EUA. Podeu visitar la seva pàgina web tot i que sembla que han tingut problemes (sobrecàrrega?) i està reduïda a la mínima expressió. Hi ha algun enllaç interessant.

La opció "El Salvador"

2005-12-01T11:45:00.000+01:00

Segons la revista Newsweek el departament de defensa dels EUA s'està plantejant la creació d'esquadrons de la mort a l'estil dels que es varen formar a El Salvador durant els anys 80.

Que es plantegi aquesta possibilitat ja és escandalós, però també em sembla al·lucinant el reconeixement obert de la revista de que varen ser els EUA els promotors d'aquests grups a El Salvador. Un extracte il·lustratiu (la traducció és meva):

[...]Aleshores, enfrontats amb una guerra que estaven perdent contra els rebels salvadorenys, el govern dels EUA va finançar o donar suport a forces "nacionalistes" que suposadament incloien els anomenats "esquadrons de la mort" orientats a perseguir i assassinar líders i simpatitzants rebels. Eventualment la insurgència va ser estroncada, i molts conservadors dels EUA consideren la política un èxit tot i les morts de civils innocents [...] Seguint aquest model, una proposta del Pentàgon inclou l'enviament de forces especials per aconsellar, donar suport i possiblement entrenar esquadres iraquianes, molt probablement lluitadors Peshmerga kurds i milicians xiites, per dirigir-los contra insurgent sunnis i els seus simpatitzants, fins i tot a través de les fronteres amb Siria, segons fonts militars internes familiaritzades amb les discusions

Repulsiu.

Cultura lliure

2005-11-28T14:02:00.000+01:00

Tornant al tema dels drets d'autor en la època de la informació digital (sí, és una mica obsessiu, ja ho sé :-) us recomano el llibre Cultura lliure, que es pot llegir i descarregar lliurement.

El capítol 4: pirates explica diverses històries sobre l'aparició de tecnologies noves i el seu efecte sobre el concepte vigent en cada època dels drets d'autor. Molt il·lustratiu per comprendre la problemàtica actual.

Flying Spaghetti Monster

2005-11-27T09:30:00.000+01:00

Als ultra-conservadors dels EUA que intenten tornar a introduir el creacionisme a les escoles sota el nom de disseny intel·ligent, presentant-lo com una alternativa suposadament científica a la teoria de l'evolució, els ha sortit un competidor: el Flying Spaghetti Monster (el monstre volador dels espagetis), una paròdia divertida creada per protestar contra la croada anticientífica d'aquesta colla d'indocumentats. No us apunteu al pastafairanisme?

Una bona idea

2005-11-21T10:31:00.000+01:00

L'ajuntament de Sant Fost de Campsentelles ha tingut una bona idea. Si hi ha voluntat, no és tan difícil adoptar polítiques energètiques sostenibles, no? I a més s'estalvien diners!

Star Wreck

2005-11-19T15:32:00.000+01:00

Mes versions lliures de pel·lícules a internet. Si fa un temps una colla de fans de La guerra de les galàxies va rodar el seu propi episodi d'aquesta nissaga ara una colla de finlandesos han rodat una paròdia de Star Trek i Babylon 5. L'han anomenat Star Wreck: in the pirkinning i es pot descarregar des de la seva pàgina web (541MB, en finlandès, subtitulada en anglès).

És molt divertida, un fart de riure, i els efectes especials són de primera. També es nota la "mania" que els finlandesos tenen als russos :-)

Peticions de signatures

2005-11-16T20:35:00.000+01:00

Estan circulant per internet un parell de peticions de signatures:

Petició per la revisió del concordat amb la esglesia catòlica

Iniciativa ciutadana per la retirada de Federico Jiménez Losantos de La Mañana de la COPE

Ja tardem a apuntar-nos!

Sony

2005-11-14T15:45:00.000+01:00

La multinacional Sony s'ha buscat problemes. Aquesta vegada ha anat massa lluny amb la seva "lluita contra la pirateria".

Fa un temps ja vaig fer un post sobre les peculiariats del sistema anti-copia dels CDs de Sony. Doncs bé, és encara pitjor del que semblava. Pel que es veu el "simpàtic" sistèma anti-copia de Sony és a tots els efectes pràctics un virus: s'instal.la sense autorització, conté un rootkit, amaga fitxers, controla el que fan els processos del sistema, envia informació personal a Sony, pot penjar l'ordinador, ... En resum, una joia!

Quan la cosa ha sortit a la llum, Sony ha reaccionat de la pitjor manera possible, fent declaracions contradictòries i afegint confusió al tema. A més, quan finalment ha acceptat distribuir un desinstal.lador (inicialment no existia!) ha posat tots els obstacles possibles per que la gent el descarregui.

Finalment, i per acabar-ho d'adobar, els termes d'ús que Sony imposa per poder escoltar un CD a l'ordinador són draconians. Aquest article els revisa en detall i, si un se'ls agafa al peu de la lletra, implica coses tan divertides com que si et roben o perds el CD original no tens dret a escoltar les copies que puguis tenir, no pots escoltar el CD a la feina, etc.

Lògicament la gent s'ha emprenyat amb Sony. En el meu cas, acaba de perdre una clienta. És més, accions com aquestes criden a un boicot general, no? ;-)

Taquetesis

2005-11-10T09:16:00.000+01:00

Fa un temps va circular per internet un text titulat "Matrimonio y católicos" arrel de la polèmica de l'aprovació de la llei que permet el matrimoni entre persones del mateix sexe. L'origen d'aquell text és el blog de Psicobyte.

Doncs ara una petita productora de Màlaga, Colargol, ha realitzat un curt titulat Taquetesis basat en aquell text. Senzillet, però posa un mirall despietat davant de certes actituds intolerants que avui en dia encara són socialment acceptades.

De pas, el text de Psicobyte que presenta el curt és també un alegat a favor de la cultura lliure.

Felxibilitat d'horaris

2005-11-08T16:23:00.000+01:00

No soc un "fan" de Tony Blair, però trobo que algunes de les reformes legals que ha fet a la Gran Bretanya són bones idees. En particular, la reforma de la que parla aquest article és un bon exemple a seguir, en la meva modesta opinió, per aconseguir conciliar treball i família. El subtítol resumeix bastant bé la idea de l'article:

Els treballadors no haurien de necessitar una excusa per demanar horaris flexibles. Els empresaris haurien de tenir una justificació per no accedir a concedir-los.

Tot i que sona una mica dràstic, sembla ser que el mecanisme que s'ha establert és bastant raonable, basat en un acord entre el treballador i l'empresari. El què és més important, aquesta necessitat d'acord porta a que s'hagin de posar sobre la taula els arguments que impedeixen la flexibilitat d'horari. De vegades hi ha bones raons per no concedir la flexibilitat, però d'altres no. Citant de nou l'article (la traducció és meva):

En requerir als empresaris que expliquin per escrit les seves raons per denegar una petició d'horari flexible, la iniciativa també fa entrar en joc una poderosa força social: la vergonya. Els empresaris han de declarar públicament el que preferirien mantenir silenciat. Una cosa és opinar que els objectius de negoci són més importants que els horaris dels treballadors; una altra molt diferent és deixar per escrit que un prefereix que la seva empleada no pugui recollir els nens de l'escola per que li agrada més fer les reunions de personal a les sis de la tarda. Traient a la llum del dia algunes de les càrregues poc raonables que s'han imposat als treballadors sense cap debat i sense el seu acord, la iniciativa crea un diàleg real entre treballadors i empresaris.

Amb un parell, si senyor/a.

Astrologia? No, gràcies

2005-11-07T21:16:00.000+01:00

Avui he trobat en el (molt recomanable) "blog" de Javier Armentia, Por la boca muere el pez, una referència a un article anomenat ¿ESTÁ ESCRITO EN LAS ESTRELLAS? on es fa una bona revisió crítica de l'astrologia. Us el recomano.

Sistemes antipirateria

2005-11-07T08:38:00.000+01:00

Quan es parla del tema de la pirateria de música les companyies discogràfiques sempre posen per davant el tema dels drets d'autor, però sovint els seus arguments m'han semblat poc convincents i més orientats a preservar un cert model de negoci que a preocupar-se pels músics.

Aquest article em reaferma aquesta impressió; en poques paraules, queda clar que el què ha motivat Sony a incloure un sistema antipirateria en un dels CDs que ha publicat no és tant intentar protegir els drets d'autor (de fet els autors no varen ser informats i quan se'n varen assebentar es varen oposar) sino pressionar a la competència (Apple en aquest cas).

Després que no vinguin amb històries ...

Impressores i privacitat

2005-11-06T09:02:00.000+01:00

La Electronic Frontier Foundation ha publicat un article sobre l'existència de codis ocults en les impressions fetes usant impressores laser en color. Sembla ser que la majoria d'impressores en color afegeixen als fulls impresos uns punts grocs gairebé invisibles:

Aquests punts es disposen en el full formant una grilla. En el cas de les impressores Xerox la EFF ha pogut trencar el codi i ha descobert que inclou informació sobre la impressió: data, hora, número de serie de la impressora, etc.

Segons l'article, els fabricants haurien inclòs aquest codi a petició del govern americà, que segueix amb la seva obsessió per controlar la informació que circula pel món.

En conclusió, si ja estava clar que les activitats al ciberespai són menys anònimes del que pot semblar, les activitats al món real possiblement també ho siguin menys del que ens pensem.

Senyals de vida

2005-10-10T14:55:00.000+02:00

Després d'uns mesos de pausa deguts a una combinació de vacances, problemes familiars i excés de feina, torno a donar senyals de vida. Se m'ha passat tota la discusió de l'estatut, però el tràmit a Madrid promet ser "sucós".

Salut i república

Zapatero i la transició

2005-07-02T09:08:00.000+02:00

No vaig votar a José Luis Rodriguez Zapatero (estrictament parlant, no vaig votar al PSOE, però el sistema electoral d'aquest país és presidencialista de fet, encara que no ho sigui formalment), però soc un defensor seu. I, curiosament, sovint l'he hagut de defensar davant de votants del seu propi partit que el trobaven "massa tou".

Veurem què passa en els propers anys, però aquest home de moment ja ens va treure d'Iraq, ha introduït la paritat de les dones al govern, ha aprovat els matrimonis homosexuals, ha eliminat de la llei del divorci els residus paternalistes que quedaven de la transició i ha posat el debat de les relacions església-estat en el seu lloc. I tot en un any. I a més recolza seriosament (no com altres del seu partit) la reforma de l'estatut i el sistema de finançament de Catalunya, amb matisos i límits que puc no compartir però que trobo respectables.

És difícil jutjar una figura política de primer nivell mentre està activa. Per exemple, jutjar objectivament a José María Aznar mentre era president m'era impossible; quan es tractava d'ell em dominava la visceralitat. Però el temps ha posat les coses al seu lloc i avui en dia crec que es pot dir que ha sigut un personatge perillós per a la convivència però històricament irrellevant.

Per això he trobat molt interessant aquest article sobre Zapatero a The American Prospect que dóna una visió "externa" d'ell. En línies generals coincideix bastant amb la meva opinió i a més aporta un angle nou que no se m'havia acudit: Zapatero encarna (per fi!) el final de la transició.

Us tradueixo un paràgraf de l'article (la negreta és meva):

És aquesta maduresa de la democràcia Espanyola, més que no pas altra cosa, la que ajuda a donar sentit a les accions i decisions de Zapatero. Zapatero va adquirir notorietat quan la memòria de Franco es començava a difuminar. Nascut en una família de classe mitjana el 1960, es va polititzar un any després de la mort de Franco i va pujar en la jerarquia del partit socialista durant els anys 90. Óscar Campillo, un dels biògrafs de Zapatero i editor del diari El Mundo de Castilla y León, coneix el president des de fa molt temps i no està sorprès pels aconteixements recents. "Zapatero pertany a la primera generació que no va realment experimentar el franquisme; només el va conèixer quan era petit" diu Campillo, "Per tant no està hipotecat pel passat. Senzillament pot seguir els principis que sempre ha sostingut".

Crec que aquest darrer punt és essencial. Ja tocava acabar d'una vegada la transició, el no poder dir o fer les coses que un considera justes per aquella por de "trencar la convivència i tornar a la Guerra Civil". La Guerra Civil és història i la situació actual és molt diferent. Ja és hora de defensar els nostres principis obertament, sense por.

I crec que ja hem començat. Zapatero des del govern és un exemple de defensa oberta de les idees progressistes. La manifestació contra el matrimoni homosexual de fa unes setmanes és un exemple de defensa oberta d'idees ultraconservadores. Ja tocava que tots parléssim clar.

Un crit contra la tortura

2005-06-24T15:20:00.000+02:00

Fa unes setmanes parlava en un dels meus comentaris de la ultra-dreta dels EUA i la seva tendència a usar eufemismes i distorsionar el significat del llenguatge amb el propòsit d'ocultar fets i opinions difícils de justificar. És el que George Orwell va anomenar newspeak a la seva novel·la 1984, o el concepte actual (relacionat amb l'anterior) de doublespeak.

Avui he rebut l'anunci d'una campanya d'Amnistia Internacional:

Nos encantaría que “el grito” que te pedimos fuera un grito de alegría. Sin embargo, eso no será posible mientras en muchos lugares del mundo se escuchen gritos de tortura.

Une tu voz a la nuestra en un gran grito contra la tortura. Un grito que debe ser tan fuerte como para atravesar el océano y llegar a los oídos del Presidente George W. Bush.

Tras el 11-S y el comienzo de la llamada “guerra contra el terror”, la administración Bush enmascara mediante eufemismos tales como “posturas estresantes”, “privación sensorial”... la práctica de la tortura.

Esto es especialmente grave porque la actitud de EE.UU. puede servir de ejemplo a otros países, lo que supondría un importante retroceso de los derechos humanos en todo el mundo o la justificación de prácticas que nunca han cesado en algunos países.

Torna a ser el mateix: canviem, estirem, desfigurem les paraules per amagar el que estem fent i no gosem dir. Us recomano que us adheriu a la campanya d'AI i envieu un missatge de protesta a G.W. Bush per dir no a la tortura. Podeu trobar la pàgina d'adhesió aquí.

En favor de la família o en contra del segle XXI?

2005-06-19T13:12:00.000+02:00

M'he posat a escriure aquest text sobre la manifestació d'ahir dissabte a Madrid, però quan he començat m'he adonat de que no tinc gens clar en favor de què o en contra de què s'ha convocat la manifestació.

Es parla d'ella com "la manifestació contra els matrimonis homosexuals", però el lema oficial és "La familia SÍ importa. Por el derecho a una madre y un padre. Por la libertad". Anem a pams:

La família SÍ importa: d'acord, jo mateix puc subscriure aquesta frase. Però qui ha dit que la família no importi? Qui esta "atacant la família" i de quina manera? Jo crec que actualment el major problema per a "la família" és el model econòmic neoliberal a ultrança, que posant obstacles als drets socials impedeix conciliar treball i vida familiar. Però em temo que els convocants no tenien això en ment.
Por el derecho a una madre y un padre: jo és la primera vegada que sento parlar d'aquest dret, però diria que si ens el prenem seriosament hauríem de prohibir el divorci i les separacions, per exemple. O les guerres, que deixen un gran nombre d'orfes. Va d'això?
Por la libertad: aquesta és bona. Llibertat per qui? Per exemple pels homosexuals, que puguin viure la seva sexualitat lliurement?

Vist que el lema oficial no aporta gaire llum al propòsit de la manifestació, he consultat la pàgina web dels convocants, el Foro Español de la Familia, on hi ha el manifest de convocatòria. El pròleg del manifest diu:

El Gobierno español promueve iniciativas que atentan contra los fundamentos de la familia como espacio ecológico de la vida y fuente de la solidaridad más eficaz. En concreto, pretende equiparar las uniones de personas del mismo sexo con el matrimonio, permitiendo además la adopción conjunta. Entendemos que esta equiparación y la adopción por parte de parejas del mismo sexo supone un atentado contra la institución matrimonial y contra el derecho del menor a una madre y un padre.

Això ja és una mica més clar: no s'està d'acord amb el matrimoni i adopció pels homosexuals. Ara bé, que això sigui "un atentado contra la institución matrimonial" és més que discutible; si parlem del matrimoni civil sezillament no té sentit, és un canvi legislatiu aprovat per un parlament en representació legítima de la sobirania popular. Per altra banda, no afecta absolutament en res al matrimoni religiós. Aleshores, de quina institució matrimonial atacada estem parlant?

Respecte el "atentado [...] contra el derecho del menor a una madre y un padre" ja he comentat que ho trobo poc clar. A més, en el document es demanda "[...] regulación sobre la adopción que garantice el derecho del niño a tener una madre y un padre, en concordancia con la Convención de la ONU sobre los derechos del niño". M'he llegit aquesta convenció i no es parla d'aquest dret ni conté aquesta exigència en la regulació de l'adopció, sinó una cosa força més assenyada: "Los Estados Partes que reconocen o permiten el sistema de adopción cuidarán de que el interés superior del niño sea la consideración primordial". O han fet una interpretació interessada del text o s'ho han inventat.

Per cert, algú em pot explicar això de "la familia como espacio ecológico de la vida"? Per mi aquesta frase no té cap sentit.

Però on el manifest comença a ser més clar és en el paràgraf introductori (la negreta és meva):

A esta medida se unen otras propuestas del Gobierno que nos causan honda preocupación; la banalización legal del compromiso matrimonial mediante el divorcio unilateral y sin causa desde los tres meses de la boda, el progresivo menoscabo del derecho a la vida, la limitación del derecho de los padres a decidir sobre la educación de sus hijos, y la exclusión de las expresiones y convicciones morales y religiosas de la vida pública

Si em permeteu fer-ne un resum, es tracta de:

no al divorci
no als contraconceptius, l'avortament i l'eutanàsia
volem ensenyament de la religió (catòlica) a les escoles
no acceptem la separació d'església i estat

Sense ànim de banalitzar la discusió sobre temes tan importants, em fa l'efecte que el lema que en realitat tenien al cap els convocants era contra el segle XXI, tornem al segle XIX.

A més, em sembla que no s'ho han pensat del tot bé. Si acceptem el seu plantejament, vol dir que hauríem d'adaptar les lleis que regulen el matrimoni per incloure la poligàmia, d'acord amb les creences de musulmans i mormons, per exemple? O només compta la religió catòlica en aquest joc?

Papers de Salamanca: clar i espanyol

2005-06-12T20:44:00.000+02:00

Dissabte va haver-hi una manifestació a Salamanca, promoguda pel Partit Popular, contra el retorn a Catalunya d'una part dels papers de l'arxiu de la guerra civil.

Aquest és un tema que ja fa molts anys que dura, i cada vegada que ha sortit als diaris no puc evitar preguntar-me com es pot negar o discutir una revindicació tan justa, el retorn d'un conjunt de bens expoliats a unes administracions legítimes i un conjunt de particulars per un exèrcit colpista. Però, al mateix temps, també tinc el convenciment que plantejar-se la situació així és no haver entès el problema. Senzillament, no estem parlant ni dels papers ni de l'arxiu, no es tracta d'això.

M'explico. Suposo que tots hem tingut alguna vegada una d'aquelles discusions absurdes amb algun conegut que començen amb un desacord sobre alguna nimietat, on ens passem una bona estona donant voltes i voltes al tema, sense saber ben bé quin és el problema i amb la conversa pujant cada vegada més de to. Fins que, al final, descobrim que el problema era un altre, que el nostre interlocutor tenia un greuge pendent i que la nimietat ha sigut només una manera de donar sortida a la mala bava continguda des de feia temps.

Doncs això és el mateix. El problema no són els papers, ni l'arxiu, ni res d'això. Estem parlant d'altres coses, de la unitat d'Espanya, de qui tenia la legitimitat a la guerra civil, de tot un concepte de la política i la història contra un altre.

Per tant, si mai he de discutir sobre els papers de Salamanca amb algú, que es deixin de punyetes. Els papers de Salamanca? Ho sento, no estic d'acord amb el concepte d'estat centralista que propugneu, Franco va ser un dictador feixista que va enderrocar un govern legítim i Catalunya és una nació. No em feu ballar el cap. Clar i català si us plau o, en aquest cas, clar i espanyol.

La guerra de les galàxies - episodi tres i mig

2005-05-16T20:02:00.000+02:00

Avui a Vilaweb apareix la notícia de que una colla de fans de La guerra de les galàxies han fet pel seu compte una película que completa la història entre el tercer i quart episodi de la nissaga (diguem-ne l'episodi tres i mig).

Aquesta película es diu Star Wars Revelations, ha estat completament realitzada per aficionats que no han cobrat res i està disponible només per internet (250 MB).

Jo ja l'he descarregada, he fet un primer cop d'ull i he de dir que pinta molt bé. Com diu l'article a Vilaweb, els efectes especials no arriben a la qualitat de "La venjança dels Sith" però són millors que els de la primera película. M'encanta internet!

Guanyar-se el sou

2005-05-11T23:34:00.000+02:00

Avui he sentit part de la intervenció de Joan Puigcercós (portaveu d'ERC al congrés) al debat de l'estat de la nació. Parlant del tema del finançament, i en referència al dèficit fiscal de Catalunya, ha respost indirectament a les declaracions de Rodriguez Ibarra amb un argument que m'ha quedat gravat (cito de memòria):

A Catalunya hi ha un 18.6% de la població al límit de la pobresa, és a dir, al voltant de 1.300.000 persones. Més que la població total d'Extremadura.

Genial. Pel que fa a mi, el Joan Puigcercós s'ha més que guanyat el sou de parlamentari.

Guerres amb motiu?

2005-05-09T01:46:00.000+02:00

Què tenen en comú aquestes guerres en que han participat els EUA?

Guerra de Cuba (1898)
I guerra mundial (1917)
II guerra mundial (1945)
Guerra del Vietnam (1964)
Guerra de l'Afganistan (2001)
Guerra de l'Iraq (2003)

Doncs que els EUA es varen veure "forçats" a entrar en elles degut a que varen ser atacats sense provocació o estaven suposadament en perill de ser-ho. Les raons de l'entrada en aquestes guerres són respectivament:

A mi aquesta llista sempre m'ha semblat sorprenent. No deixa de ser un patró com a mínim insòlit.

Sembla ser que no soc l'únic que pensa així. En aquest artícle (en anglès) es revisen els incidents desencadenants de les guerres i s'arriba a la conclusió que en alguns casos els motius alegats eren senzillament mentides, actualment demostrades, i en els altres hi ha, com a mínim, ombres de dubte. I tot això sense mencionar la invasió de la illa de Granada el 1983, de la qual el Global Policy Forum diu:

As with Iraq, the initial justifications for the invasion proved to be either highly debatable or demonstrably false, yet it still received bipartisan support in Congress and the approval of nearly two-thirds of the American public.

Però, no us penseu que tinc una especial mania als EUA. De fet no són especialment innovadors en aquest aspecte: això d'acusar els enemics d'actes innobles per justificar una guerra no és un invent modern; sembla que els romans ja ho varen fer amb els Cartaginesos, per exemple. Només són la potència dominant (de moment) que ens ha tocat a la nostra època.

Homo, homini lupus (tot i que, de fet, els pobres llops són uns angelets comparats amb els responsables de les guerres)

Actualització: he afegit la guerra de l'Afganistan (18-5-2005)

Evolució

2005-05-06T23:52:00.000+02:00

La ultra-dreta religiosa dels EUA està molt activa últimament, i ha aconseguit força èxit en el seu intent de controlar el discurs públic i la política en aquell país (només cal veure el seu govern actual).

Entre d'altres coses estan intentant (i aconseguint en alguns casos) que s'admeti que a les classes de ciències a les escoles es presenti la teoria de l'evolució com "una més entre d'altres explicacions de l'origen de les espècies" i que s'ensenyi també com a alternativa vàlida la suposada "teoria" del disseny intel·ligent, que no té cap mena de credibilitat científica; podeu trobar una bona discussió d'aquest tema al bloc de RVR.

La última bestiesa en aquest afer ve de l'estat de Kansas, on un comitè esta discutint aquest tema i s'han sentit afirmacions com les següents:

The hearings in Topeka, scheduled to last several days, are focusing on two proposals. The first recommends that students continue to be taught the theory of evolution because it is key to understanding biology. The other proposes that Kansas alter the definition of science, not limiting it to theories based on natural explanations.

La negreta és meva i pot traduïr-se com "Redefinir la ciència no limitant-la a teories basades en explicacions naturals". Redefinir la ciència així? I posats a fer, per què no redefinim el concepte de color gris per que tambè inclogui tons vermells?

La meva primera reacció en llegir això va ser d'incredulitat davant del grau d'estupidesa de qui hagi fer aquesta proposta. Però pensant-ho millor, tot i que hi ha clarament estupidesa al darrera tot això, també hi ha una altra cosa: us sona el terme newspeak (de la novel·la 1984)? Pues va a ser eso. I si no es això, serà doublespeak.

Joan Carles I - rei dels mutants

2005-04-22T12:42:00.000+02:00

Avui el diari "El País" publica una noticia curiosa relacionada amb el rei Joan Carles I. Sembla que han aprofitat una fotografia seva per una il·lustració d'un personatge de la nova sèrie del comic de x-Men:

(cliqueu per ampliar; extret de Millarworld)Diu l'article:

Marvel, la editorial de cómics más importante de los Estados Unidos, ha utilizado una imagen del Rey Juan Carlos I para ilustrar al diabólico personaje Magneto en un número de /X-Men/ que saldrá a la calle en los próximos meses. La Casa Real estudia emprender acciones legales para impedir el uso de la imagen del Rey.

Realment, sembla que el dibuixant Mike Mayhe ha "calcat" la foto. Resulta, per tant, que el malvat Magneto llueix l'uniforme de "Capitán General de los Ejércitos" i el "Toisón de Oro", màxima condecoració de la casa reial espanyola.

No se què hi veuen d'estrany ...

Moral sense deus

2005-04-18T23:11:00.000+02:00

En aquest article (en anglès) hi ha una bona resposta a la (absurda) pregunta "si no es creu en l'infern, que impedeix cometre crims? Entre d'altres coses comenta que, abans de que aparegués la noció cristiana de "cel i infern" molts pobles, entre ells els grecs i els romans, havien viscut amb sistemes morals no tan diferents dels nostres.

Certament, la majoria de la gent actua com actua sense tenir present en tot moment les conseqüències metafísiques de les seves accions, no? :-)

Morts anònims

2005-03-14T12:17:00.000+01:00

En la darrera entrada deia, en relació amb l'incident del rescat de Giuliana Sgrenna, que sembla que els morts occidentals "comptin" més que els morts iraquians quan es parla dels successos a l'Iraq. Avui a wilaweb, en Vicent Partal ha escrit una editorial titulada Morts que no compten sobre aquest tema.

Nota: l'editorial fa referència a un article de la revista Time, però avui no he aconseguit carregar-lo (problemes en el meu accés a Internet?).

American checkpoints

2005-03-12T12:35:00.000+01:00

S'ha discutit força darrerament sobre les circumstàncies en que va morir un agent del servei secret italià durant el rescat de la periodista italiana Giuliana Sgrenna. Per una banda es parla de conspiració dels EUA per evitar que la periodista fos rescatada viva; per l'altra es diu que el servei secret italià no va prevenir les forces d'ocupació i que s'acostaven massa ràpid al control. Personalment crec que el més probable és que l'incident fos el resultat del caos en que es troba l'Iraq.

Avui he llegit un article (en anglès) a la versió electrònica del National Prospect on es discuteix l'incident. L'article és força il·lustratiu i menciona un tema molt oblidat en la discusió: que aquest ha sigut només un incident entre molts de similars que han tingut lloc a l'Iraq, amb la diferència que en comptes de morir ciutadans iraquians ha mort un occidental.

But perhaps most useful in determining what actually happened (as well as what it reflects about the reality of Iraq) is examining the Sgrena case in the context of similar incidents involving Iraqi noncombatants -- incidents whose numbers run to the thousands, and have cost the U.S. government nearly $10 million in compensation claims.

Estem parlant de milers d'incidents similars que no han arribat als nostres diaris per que "només" varen morir iraquians. No sé què és més escandalós, els fets o la nostra ignorància.

Elecció d'escola

2005-03-09T17:54:00.000+01:00

Aquest és un bon exemple d'un problema ampliament conegut però "tapat". Tothom sabia que es feien trampes per accedir a l'escola seleccionada, que es falsificaven papers o que es feien falsos empadronaments. Tothom coneixia algú que ho havia fet i havia aconseguit entrar saltant-se les prioritats establertes. Però ningú s'atrevia a fer res per que "era un tema delicat" (llegeixi's "pot treure vots").

Ara, però, sembla que la conselleria d'ensenyament si que vol intervenir i prendre mesures per evitar les trampes.

A mi em sembla molt bé i aplaudeixo la iniciativa. Hi haurà qui es quedarà sense l'escola escollida, però la família a la que li hauria robat la plaça segur que ho agraïrà.

Esports

2005-03-05T10:09:00.000+01:00

Llegit a la portada de la versió electrònica del diari "Avui" del 5-3-2005:


ESPORTS
Soldats dels EUA fereixen per error la periodista italiana 
segrestada poc després de ser alliberada

Quns esports més bèsties, no?

Ja era hora

2005-03-04T12:21:00.000+01:00

Ja tocava que els piquessin la cresta a las companyies de telecomunicacions per la mala relació amb els usuaris. Si us ha tocat mai contactar amb una d'elles per un problema amb el vostre servei (telèfon, internet, etc.) ja sabreu que vull dir.

Calamars

2005-03-04T09:26:00.000+01:00

No sé ben bé com ha sigut, però els darrers anys sembla que he desenvolupat una alèrgia als calamars. Abans no em passava, però ara, si menjo calamars o alguna cosa que s'hagi cuinat amb calamar, em ve un mal de panxa molt fort (no hi ha reacció cutània, afortunadament). Ahir em va tornar a passar, menjant una mica d'arròs d'una paella.

A més, curiosament, sembla específic del calamar, per què no em passa amb les gambes o el marisc en general. M'ho hauré de fer mirar, però deu ser poc freqüent, no he trobat gaire informació a Google.

Tabac

2005-03-04T08:16:00.000+01:00

Ja fa temps que està clar que el tabac és dolent pels fumadors. També està clar que ho hes pels fumadors passius. El que no estava tan clar, però molts sospitàvem, és que les companyies tabaqueres són unes rapinyaires sense escrúpols que posen el benefici per davant de qualsevol altre consideració. Sembla ser que Philip Morris va encarregar (d'incognit) estudis sobre els perjudicis del fum pels fumadors passius i, vistos els resultats esfereïdors, els va amagar fins que un jutjat dels EUA els ha obligat a fer-los publics. Quins pebrots! I encara diuen que es preocupen per la nostra salut.

OSSIM

2005-03-02T16:11:00.000+01:00

Parlant d'informàtica, l'enllaç que dóno a sobre porta a la pàgina de OSSIM. Encara no l'he provada, però sembla una eina molt útil si us heu d'encarregar de questions de seguretat d'un sistema o una xarxa.

Hola mon

2005-02-28T20:55:00.000+01:00

Aquest és el meu primer missatge, de manera que començaré amb el classic "Hola món!".

Per si no ho sabeu, aquesta és una mena de tradició dels programadors, que dicta que el primer programa que es fa en un llenguatge que s'està aprenent siguin unes breus linies que escriguin per pantalla aquesta frase (Hello World en l'original en anglès). Vegeu per exemple:

http://www2.latech.edu/~acm/HelloWorld.shtml

Veurem on em porta aquest bloc