Cultura lliure

Tornant al tema dels drets d'autor en la època de la informació digital (sí, és una mica obsessiu, ja ho sé :-) us recomano el llibre Cultura lliure, que es pot llegir i descarregar lliurement.

El capítol 4: pirates explica diverses històries sobre l'aparició de tecnologies noves i el seu efecte sobre el concepte vigent en cada època dels drets d'autor. Molt il·lustratiu per comprendre la problemàtica actual.

Flying Spaghetti Monster

Als ultra-conservadors dels EUA que intenten tornar a introduir el creacionisme a les escoles sota el nom de disseny intel·ligent, presentant-lo com una alternativa suposadament científica a la teoria de l'evolució, els ha sortit un competidor: el Flying Spaghetti Monster (el monstre volador dels espagetis), una paròdia divertida creada per protestar contra la croada anticientífica d'aquesta colla d'indocumentats. No us apunteu al pastafairanisme?

Una bona idea

L'ajuntament de Sant Fost de Campsentelles ha tingut una bona idea. Si hi ha voluntat, no és tan difícil adoptar polítiques energètiques sostenibles, no? I a més s'estalvien diners!

Star Wreck

Mes versions lliures de pel·lícules a internet. Si fa un temps una colla de fans de La guerra de les galàxies va rodar el seu propi episodi d'aquesta nissaga ara una colla de finlandesos han rodat una paròdia de Star Trek i Babylon 5. L'han anomenat Star Wreck: in the pirkinning i es pot descarregar des de la seva pàgina web (541MB, en finlandès, subtitulada en anglès).

És molt divertida, un fart de riure, i els efectes especials són de primera. També es nota la "mania" que els finlandesos tenen als russos :-)

Peticions de signatures

Estan circulant per internet un parell de peticions de signatures:

• Petició per la revisió del concordat amb la esglesia catòlica


• Iniciativa ciutadana per la retirada de Federico Jiménez Losantos de La Mañana de la COPE

Ja tardem a apuntar-nos!

Sony

La multinacional Sony s'ha buscat problemes. Aquesta vegada ha anat massa lluny amb la seva "lluita contra la pirateria".

Fa un temps ja vaig fer un post sobre les peculiariats del sistema anti-copia dels CDs de Sony. Doncs bé, és encara pitjor del que semblava. Pel que es veu el "simpàtic" sistèma anti-copia de Sony és a tots els efectes pràctics un virus: s'instal.la sense autorització, conté un rootkit, amaga fitxers, controla el que fan els processos del sistema, envia informació personal a Sony, pot penjar l'ordinador, ... En resum, una joia!

Quan la cosa ha sortit a la llum, Sony ha reaccionat de la pitjor manera possible, fent declaracions contradictòries i afegint confusió al tema. A més, quan finalment ha acceptat distribuir un desinstal.lador (inicialment no existia!) ha posat tots els obstacles possibles per que la gent el descarregui.

Finalment, i per acabar-ho d'adobar, els termes d'ús que Sony imposa per poder escoltar un CD a l'ordinador són draconians. Aquest article els revisa en detall i, si un se'ls agafa al peu de la lletra, implica coses tan divertides com que si et roben o perds el CD original no tens dret a escoltar les copies que puguis tenir, no pots escoltar el CD a la feina, etc.

Lògicament la gent s'ha emprenyat amb Sony. En el meu cas, acaba de perdre una clienta. És més, accions com aquestes criden a un boicot general, no? ;-)

Taquetesis

Fa un temps va circular per internet un text titulat "Matrimonio y católicos" arrel de la polèmica de l'aprovació de la llei que permet el matrimoni entre persones del mateix sexe. L'origen d'aquell text és el blog de Psicobyte.

Doncs ara una petita productora de Màlaga, Colargol, ha realitzat un curt titulat Taquetesis basat en aquell text. Senzillet, però posa un mirall despietat davant de certes actituds intolerants que avui en dia encara són socialment acceptades.

De pas, el text de Psicobyte que presenta el curt és també un alegat a favor de la cultura lliure.

Felxibilitat d'horaris

No soc un "fan" de Tony Blair, però trobo que algunes de les reformes legals que ha fet a la Gran Bretanya són bones idees. En particular, la reforma de la que parla aquest article és un bon exemple a seguir, en la meva modesta opinió, per aconseguir conciliar treball i família. El subtítol resumeix bastant bé la idea de l'article:

Els treballadors no haurien de necessitar una excusa per demanar horaris flexibles. Els empresaris haurien de tenir una justificació per no accedir a concedir-los.

Tot i que sona una mica dràstic, sembla ser que el mecanisme que s'ha establert és bastant raonable, basat en un acord entre el treballador i l'empresari. El què és més important, aquesta necessitat d'acord porta a que s'hagin de posar sobre la taula els arguments que impedeixen la flexibilitat d'horari. De vegades hi ha bones raons per no concedir la flexibilitat, però d'altres no. Citant de nou l'article (la traducció és meva):

En requerir als empresaris que expliquin per escrit les seves raons per denegar una petició d'horari flexible, la iniciativa també fa entrar en joc una poderosa força social: la vergonya. Els empresaris han de declarar públicament el que preferirien mantenir silenciat. Una cosa és opinar que els objectius de negoci són més importants que els horaris dels treballadors; una altra molt diferent és deixar per escrit que un prefereix que la seva empleada no pugui recollir els nens de l'escola per que li agrada més fer les reunions de personal a les sis de la tarda. Traient a la llum del dia algunes de les càrregues poc raonables que s'han imposat als treballadors sense cap debat i sense el seu acord, la iniciativa crea un diàleg real entre treballadors i empresaris.

Amb un parell, si senyor/a.

Astrologia? No, gràcies

Avui he trobat en el (molt recomanable) "blog" de Javier Armentia, Por la boca muere el pez, una referència a un article anomenat ¿ESTÁ ESCRITO EN LAS ESTRELLAS? on es fa una bona revisió crítica de l'astrologia. Us el recomano.

Sistemes antipirateria

Quan es parla del tema de la pirateria de música les companyies discogràfiques sempre posen per davant el tema dels drets d'autor, però sovint els seus arguments m'han semblat poc convincents i més orientats a preservar un cert model de negoci que a preocupar-se pels músics.

Aquest article em reaferma aquesta impressió; en poques paraules, queda clar que el què ha motivat Sony a incloure un sistema antipirateria en un dels CDs que ha publicat no és tant intentar protegir els drets d'autor (de fet els autors no varen ser informats i quan se'n varen assebentar es varen oposar) sino pressionar a la competència (Apple en aquest cas).

Després que no vinguin amb històries ...

Impressores i privacitat

La Electronic Frontier Foundation ha publicat un article sobre l'existència de codis ocults en les impressions fetes usant impressores laser en color. Sembla ser que la majoria d'impressores en color afegeixen als fulls impresos uns punts grocs gairebé invisibles:

Aquests punts es disposen en el full formant una grilla. En el cas de les impressores Xerox la EFF ha pogut trencar el codi i ha descobert que inclou informació sobre la impressió: data, hora, número de serie de la impressora, etc.



Segons l'article, els fabricants haurien inclòs aquest codi a petició del govern americà, que segueix amb la seva obsessió per controlar la informació que circula pel món.

En conclusió, si ja estava clar que les activitats al ciberespai són menys anònimes del que pot semblar, les activitats al món real possiblement també ho siguin menys del que ens pensem.