Un crit contra la tortura

Fa unes setmanes parlava en un dels meus comentaris de la ultra-dreta dels EUA i la seva tendència a usar eufemismes i distorsionar el significat del llenguatge amb el propòsit d'ocultar fets i opinions difícils de justificar. És el que George Orwell va anomenar newspeak a la seva novel·la 1984, o el concepte actual (relacionat amb l'anterior) de doublespeak.

Avui he rebut l'anunci d'una campanya d'Amnistia Internacional:

Nos encantaría que “el grito” que te pedimos fuera un grito de alegría. Sin embargo, eso no será posible mientras en muchos lugares del mundo se escuchen gritos de tortura.

Une tu voz a la nuestra en un gran grito contra la tortura. Un grito que debe ser tan fuerte como para atravesar el océano y llegar a los oídos del Presidente George W. Bush.

Tras el 11-S y el comienzo de la llamada “guerra contra el terror”, la administración Bush enmascara mediante eufemismos tales como “posturas estresantes”, “privación sensorial”... la práctica de la tortura.

Esto es especialmente grave porque la actitud de EE.UU. puede servir de ejemplo a otros países, lo que supondría un importante retroceso de los derechos humanos en todo el mundo o la justificación de prácticas que nunca han cesado en algunos países.

Torna a ser el mateix: canviem, estirem, desfigurem les paraules per amagar el que estem fent i no gosem dir. Us recomano que us adheriu a la campanya d'AI i envieu un missatge de protesta a G.W. Bush per dir no a la tortura. Podeu trobar la pàgina d'adhesió aquí.

En favor de la família o en contra del segle XXI?

M'he posat a escriure aquest text sobre la manifestació d'ahir dissabte a Madrid, però quan he començat m'he adonat de que no tinc gens clar en favor de què o en contra de què s'ha convocat la manifestació.

Es parla d'ella com "la manifestació contra els matrimonis homosexuals", però el lema oficial és "La familia SÍ importa. Por el derecho a una madre y un padre. Por la libertad". Anem a pams:

• La família SÍ importa: d'acord, jo mateix puc subscriure aquesta frase. Però qui ha dit que la família no importi? Qui esta "atacant la família" i de quina manera? Jo crec que actualment el major problema per a "la família" és el model econòmic neoliberal a ultrança, que posant obstacles als drets socials impedeix conciliar treball i vida familiar. Però em temo que els convocants no tenien això en ment.
  
• Por el derecho a una madre y un padre: jo és la primera vegada que sento parlar d'aquest dret, però diria que si ens el prenem seriosament hauríem de prohibir el divorci i les separacions, per exemple. O les guerres, que deixen un gran nombre d'orfes. Va d'això?
  
• Por la libertad: aquesta és bona. Llibertat per qui? Per exemple pels homosexuals, que puguin viure la seva sexualitat lliurement?
  

Vist que el lema oficial no aporta gaire llum al propòsit de la manifestació, he consultat la pàgina web dels convocants, el Foro Español de la Familia, on hi ha el manifest de convocatòria. El pròleg del manifest diu:

El Gobierno español promueve iniciativas que atentan contra los fundamentos de la familia como espacio ecológico de la vida y fuente de la solidaridad más eficaz. En concreto, pretende equiparar las uniones de personas del mismo sexo con el matrimonio, permitiendo además la adopción conjunta. Entendemos que esta equiparación y la adopción por parte de parejas del mismo sexo supone un atentado contra la institución matrimonial y contra el derecho del menor a una madre y un padre.

Això ja és una mica més clar: no s'està d'acord amb el matrimoni i adopció pels homosexuals. Ara bé, que això sigui "un atentado contra la institución matrimonial" és més que discutible; si parlem del matrimoni civil sezillament no té sentit, és un canvi legislatiu aprovat per un parlament en representació legítima de la sobirania popular. Per altra banda, no afecta absolutament en res al matrimoni religiós. Aleshores, de quina institució matrimonial atacada estem parlant?

Respecte el "atentado [...] contra el derecho del menor a una madre y un padre" ja he comentat que ho trobo poc clar. A més, en el document es demanda "[...] regulación sobre la adopción que garantice el derecho del niño a tener una madre y un padre, en concordancia con la Convención de la ONU sobre los derechos del niño". M'he llegit aquesta convenció i no es parla d'aquest dret ni conté aquesta exigència en la regulació de l'adopció, sinó una cosa força més assenyada: "Los Estados Partes que reconocen o permiten el sistema de adopción cuidarán de que el interés superior del niño sea la consideración primordial". O han fet una interpretació interessada del text o s'ho han inventat.

Per cert, algú em pot explicar això de "la familia como espacio ecológico de la vida"? Per mi aquesta frase no té cap sentit.

Però on el manifest comença a ser més clar és en el paràgraf introductori (la negreta és meva):

A esta medida se unen otras propuestas del Gobierno que nos causan honda preocupación; la banalización legal del compromiso matrimonial mediante el divorcio unilateral y sin causa desde los tres meses de la boda, el progresivo menoscabo del derecho a la vida, la limitación del derecho de los padres a decidir sobre la educación de sus hijos, y la exclusión de las expresiones y convicciones morales y religiosas de la vida pública

Si em permeteu fer-ne un resum, es tracta de:

• no al divorci
  
• no als contraconceptius, l'avortament i l'eutanàsia
  
• volem ensenyament de la religió (catòlica) a les escoles
  
• no acceptem la separació d'església i estat
  

Sense ànim de banalitzar la discusió sobre temes tan importants, em fa l'efecte que el lema que en realitat tenien al cap els convocants era contra el segle XXI, tornem al segle XIX.

A més, em sembla que no s'ho han pensat del tot bé. Si acceptem el seu plantejament, vol dir que hauríem d'adaptar les lleis que regulen el matrimoni per incloure la poligàmia, d'acord amb les creences de musulmans i mormons, per exemple? O només compta la religió catòlica en aquest joc?

Papers de Salamanca: clar i espanyol

Dissabte va haver-hi una manifestació a Salamanca, promoguda pel Partit Popular, contra el retorn a Catalunya d'una part dels papers de l'arxiu de la guerra civil.

Aquest és un tema que ja fa molts anys que dura, i cada vegada que ha sortit als diaris no puc evitar preguntar-me com es pot negar o discutir una revindicació tan justa, el retorn d'un conjunt de bens expoliats a unes administracions legítimes i un conjunt de particulars per un exèrcit colpista. Però, al mateix temps, també tinc el convenciment que plantejar-se la situació així és no haver entès el problema. Senzillament, no estem parlant ni dels papers ni de l'arxiu, no es tracta d'això.

M'explico. Suposo que tots hem tingut alguna vegada una d'aquelles discusions absurdes amb algun conegut que començen amb un desacord sobre alguna nimietat, on ens passem una bona estona donant voltes i voltes al tema, sense saber ben bé quin és el problema i amb la conversa pujant cada vegada més de to. Fins que, al final, descobrim que el problema era un altre, que el nostre interlocutor tenia un greuge pendent i que la nimietat ha sigut només una manera de donar sortida a la mala bava continguda des de feia temps.

Doncs això és el mateix. El problema no són els papers, ni l'arxiu, ni res d'això. Estem parlant d'altres coses, de la unitat d'Espanya, de qui tenia la legitimitat a la guerra civil, de tot un concepte de la política i la història contra un altre.

Per tant, si mai he de discutir sobre els papers de Salamanca amb algú, que es deixin de punyetes. Els papers de Salamanca? Ho sento, no estic d'acord amb el concepte d'estat centralista que propugneu, Franco va ser un dictador feixista que va enderrocar un govern legítim i Catalunya és una nació. No em feu ballar el cap. Clar i català si us plau o, en aquest cas, clar i espanyol.